AUXILI REGGAE BAND

‘Tresors’ és ja el tercer disc de la jove reggae band Auxili i segurament marcarà un punt d’inflexió en la carrera dels d’Ontinyent. Després dels primerencs i efectius ritmes de ‘Dolç Atac’ (2015) i la consagració estilítica i el salt a la popularitat que suposà el segon àlbum ‘Instants Cremant’ (2016), les 10 perles de ‘Tresors’ ens mostren uns Auxili tan madurs com destres en el control de la seva fórmula: l’equilibri entre fusió i arrel jamaicana de la seva proposta musical ja no és casual ni incipient i la dualitat d’amor i lluita intrínseca a la tradició del reggae amara amb naturalitat el corpus líric del nou treball.

“Tinc una guitarra que crida Auxili quan plora el món, tinc una guitarra que dóna  guerra i dispara amor”
La complicada situació política i social del darrer 2017 ha marcat Auxili en la gestació de ‘Tresors’, que és el seu disc més explícit i compromès fins el moment. Els d’Ontinyent disparen fi però sense concessions contra els fonaments arcaics d’una societat que es manté injusta i criden a revoltar-s’hi a “Hui la liem” i posen nom i cognoms a la impunitat de la classe política valenciana a “Com Camot”, amb la intervenció de Panxo de ZOO i el mític sampler de Rus i Benavent contant “milions de pelas” en el cas Imelsa inclòs. Auxili, membres d’una generació que no reconeix el pacte del 78, fan memòria i recuperen un parell de clàssics musicals de la tradició antifranquista dels 60s i els 70s per passar comptes amb l’actual “estado de las cosas”. A “No m’esperes” els d’Ontinyent fan seva la tornada del mític “Jo vinc d’un silenci” de Raimon per bastir una lletra que repassa els darrers 40 anys de relació estatal entre centres i perifèries: “Vinc d’un silenci antic i molt llarg, ja no m’esperes més als teus brassos; vinc d’una lluita sorda, vas emmordassar els nostres llaços… has tingut 40 anys per canviar tots els mobles trencats”. Al seu torn, el grup adapta a “Pàgines negres” part del “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet, per deixar clar que “hem de fer fora a aquesta gent que truqen de matinada”, i que no són altres que els de “taronja i blau cel”. No obstant tot plegat, “Tresors” no és un disc pessimista i tant l’amor com el missatge positiu troben el seu moment també a cançons com “Si tu vols”, “T’escric” (on hi col·labora l’Ander de Green Valley) o “Fora dels murs”.

Musicalment parlant “Tresors” és el disc més complet d’Auxili fins el moment, amb una producció acuradíssima, una base rítmica rotunda i uns arranjaments de vents i melodies vocals tan efectius com ben trobats, entre els quals destaca, per primera vegada en la trajectòria de la banda, la presència persistent i empastada dels sintetitzadors i els efectes digitals. “Tresors” és la demostració definitiva de la versatilitat sonora del grup i el seu savoir faire a l’hora de combinar i executar cançons que van del reggae rotund de “Pàgines negres”, “Fora dels murs” o “El front” a produccions de textures jamaicanes més avançades i sintètiques com “T’escric” (un dancehall a mig temps i cadència pop) o “Com Camot” passant per tempos accelerats (“No m’esperes” és un fantàstic ska) i ritmes fusionats com la punkreggaeparty de “Ferides” o les incursions acústiques i funk de “Converses de balcons”, amb Josep Montero d’Oques Grasses.